Inspecció tècnica d’edificis

El DOGC de 26 de Novembre de 2010 publica el decret 187/2010, de 23 de Novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges que serà vigent a partir del 26 de febrer del 2011.

El decret introdueix un sistema de control periòdic dels edificis d’habitatges –inspecció tècnics d’edificis-, per tal de garantir el deure genèric de conservació i manteniment dels propietaris dels immobles, amb l’objectiu de complir els nivels de qualitat exigibles als edificis d’habitatges plurifamiliars, el que s’acreditarà mitjançant el certificat d’aptitud.

inspeccio-01
S’han de sotmetre a la inspecció tècnica els edificis d’habitatges que tinguin una antiguitat de 45 anys o més amb el següent calendari:

Antiguitat de l’ edifici Termini màxim per passar la inspecció
Anteriors a 1930 Fins al 31 de desembre de 2012
Entre 1931 i 1950 Fins al 31 de desembre de 2013
Entre 1951 i 1960 Fins al 31 de desembre de 2014
Ente 1961 i 1970 Fins al 31 de desembre de 2015
A partir 1971 Quan assoleixi 45 anys

El Departament de Medi ambient i Habitatge o els Ens Locals poden determinar la inspecció tècnica fora del calendari anterior dels edificis davant l’ existència de deficiències estructurals, constructives, o en les instal.lacions; o quan existeixi risc per a les persones o bens. També quan l’ edifici estigui situat en àrees de conservació i rehabilitació.

Així mateix, serà obligatòria la inspecció tècnica per tal d’acollir-se a programes públics de foment de la rehabilitació independentment de l’antiguitat de l’ edifici.

Els edificis qua hagin estat sotmesos al test de l’edifici poden obtenir el certificat d’aptitud o el poden sol.licitar en un període màxim de 24 mesos.

Estaran exclosos els edificis declarats en ruïna.

És obligació dels propietaris passar la inspecció tècnica d’edificis, i el cost econòmic és a càrrec d’ells.

Els propietaris podràn contractar directament un tècnic competent, com és el cas d’un arquitecte tècnic o enginyer de l’edificació.

La inspecció i el posterior informe de la inspecció tècnic, segons el model normalitzat, descriurà les característiques de l’edifici, les possibles deficiències, la qualificació de les mateixes i els terminis per reparar-les.

La inspecció, com en el cas dels test de l’edifici, serà visual, però en aquest cas no podrà optar per l’opció de recomanar proves de laboratori. S’haurà d’ emetre una valoració concreta.

Les deficiències es qualificarande greus, les quals s’hauran d’esmenaren un termini indicat a l’informe; o lleus.

L’estat general de l’edifici, d’acord a les deficiències detectadeses qualificarà de molt greu, greu, amb deficiències lleus o sense deficiències.

Com en el cas del test de l’ edifici, si la gravetat o generalització de les deficiències observades comporta un risc per a les persones, el tècnic haurà de comunicar-ho de manera inmediata a la propietat i a l’Ajuntament del municipi on es trobi l’edifici.

Quan la qualificació de l’estat general sigui molt greu, el tècnic autor de l’informe haurà de presentar còpia davant l’administració competent.

Quan la qualificació sigui greu, la propietat haurà d’esmenar les deficiències i si aquestes comporten un risc per a les persones, la propietat haurà d’ adoptar de manera urgent les mesures de seguretat indicades a l’informe de la inspecció tècnica prèvies a l’execució de les obres.

En aquests casos i per obtenir el certificat d’aptitud, la propietat haurà de presentar la sol.licitud davant l’administració competent –Generalitat o Ens Locals- ajuntant un certificat signat per un tècnic competent en el que s’acrediti que s’han executat les obres indicades a l’informe de la inspecció tècnica, juntament amb una còpia de l’informe de la inspecció tècnica.

Quan la qualificació de l’ informe sigui amb deficiències lleus o sense deficiències, la propietat ho presentarà a l’ administració competent perquè s’emeti el certificat d’aptitud.

L’administració pot modificar o complimentar la relació i qualificació de les deficiències indicades a l’informe de la inspecció tècnica. En aquest cas concedirà a tràmit d’audiència al tècnic redactor de l’informe i a la propietat.

El certificat d’aptitud tindrà una vigència de 10 anys.

Finalment i com en el cas de la cèdula d’habitabilitat, si l’edifici ha estat obligat a passar la inspecció tècnica, les persones transmitents han de lliurar als adquirents, còpia degudament autenticada de la resolució administrativa per la que s’hagi emès certificat d’aptitud amb qualificació d’apte o no apte. Les persones transmitents poden exonenar de l’obligació de lliurar el certificat d’aptitud a les persones transmitents.

Les condicions d’habitabilitat dels habitatges que conformen l’edifici es verifiquen amb la cèdula d’habitabilitat, mestre que la inspecció tècnica d’edificis avaluarà l’estat dels subsistemes o elements arquitectònics comuns.